dissabte, 29 de novembre del 2008
Lluita interna
4:11 p. m. | Publicat per
Gaviooota
[...] Sí, ho pinto tot molt malament quan jo estic molt bé, però és la piràmide de l'auto-satisfacció. I ara tinc necessitat d'això. [...]
Escrit l'11/08/2008
El que succeeix és que el cor es fa mal a ell mateix contínuament. I en comptes de parar i aixecar una barrera al seu voltat, quan s'ha recuperat una mica de les ferides hi torna. Hi torna i segueix lluitant, sense poder evitar-ho. I mentrestant, què ocorre amb el cap? Doncs el cap es mostra d'acord amb el cor, o això o la seva importància minva al costat del cor, perquè no heu d'oblidar que el cor té molta força, i posa tan émfasis en lluitar que de debò que el cap queda en un segon terme. Però realment el cor i el cap formen una sola cosa, perquè si el cor lluita tan intensament és perquè el cap vol que lluiti, sinó el cor no podria tornar-hi una vegada i una altra perquè és molt delicat. I heus aquí el que succeeix. Un cor que lluita contínuament mentre contínuament el fereixen, mentre contínuament s'omple ell mateix de microferides, que a vegades són causades pel seu veí del pis superior que és el cap. I quan el cor finalment aconsegueix el que necessita, el cap també es calma, també descansa, perquè era el que tots dos volien.
El que succeeix és que el cor es fa mal a ell mateix contínuament. I en comptes de parar i aixecar una barrera al seu voltat, quan s'ha recuperat una mica de les ferides hi torna. Hi torna i segueix lluitant, sense poder evitar-ho. I mentrestant, què ocorre amb el cap? Doncs el cap es mostra d'acord amb el cor, o això o la seva importància minva al costat del cor, perquè no heu d'oblidar que el cor té molta força, i posa tan émfasis en lluitar que de debò que el cap queda en un segon terme. Però realment el cor i el cap formen una sola cosa, perquè si el cor lluita tan intensament és perquè el cap vol que lluiti, sinó el cor no podria tornar-hi una vegada i una altra perquè és molt delicat. I heus aquí el que succeeix. Un cor que lluita contínuament mentre contínuament el fereixen, mentre contínuament s'omple ell mateix de microferides, que a vegades són causades pel seu veí del pis superior que és el cap. I quan el cor finalment aconsegueix el que necessita, el cap també es calma, també descansa, perquè era el que tots dos volien.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentarios:
mandarina
Publica un comentari a l'entrada