Un món de misteris...

Primer de tot, he de dir, que no he vist la pel·lícula, tan sols m'he llegit el llibre. Pels que hagueu fet el contrari que jo, i hagueu vist la pel·lícula, heu de saber que a la pel·lícula li manca l'últim capítol del llibre.
Què dir, és cert, que hi ha molta violència pel mig, però gràcies a que és un llibre, no apareixen detalls escabrosos, i és soportable.
El que primer em va saltar a la vista, era el llenguatge: nadsat, un llenguatge que tan sols utilitzen els adolescents. Bé, llenguatge llenguatge... són paraules soltes més aviat. No cal patir, perquè, almenys en la versió que he llegit jo, hi havia al final del llibre un diccionari nadsat - castellà, i així es pot entendre la història. [Quan t'has llegit la meitat del llibre, ja saps què significa cada paraula] Em fa molta gràcia, aquest idioma amb paraules com joroschó, crobo, moloco, chai, grudos, noga, nago, etc.
Després, cap a la meitat del llibre, em van venir ganes de plorar al fer-me pena el protagonista, tot i que després t'adones que en realitat continua sent igual de desagradable i violent. Aquí s'acabaria la història, mes l'últim capítol és el toc final que fa que tot tingui sentit, que acaba de definir com és aquesta societat, i per això fa que acabis tenint una bona impressió del llibre. També és molt interessant la idea de la taronja mecànica, que ve introduida pel fet que al llibre hi ha un home que escriu un llibre anomenat així. Ara la pregunta és si la peli és soportable xDD