Un món de misteris...

“Veu un nou dia a través de les pestanyes entreobertes, la música es filtra per ses orelles com cada matí. Es vesteix amb uns mitjons rosats que troba dins la intricada jungla de les diferents espècies de roba íntima. La música sona omplint tota l’habitació, en aquests moments reemeteixen una d’aquelles melodies que animen les pel·lícules; “viure... És la música, i a l’entrar-te a dins, tu somrius. Això és viure...” sona la cançó, la qual es repeteix contínuament. Li agrada en gran mesura aquesta cançó. Tot seguit, procedeix a col·locar-se les altres peces de roba: uns texans que li agraden molt, una samarreta vermella de botons vermells vermells, per tot seguit entaforar-se dins una jaqueta impermeable platejada. Havent realitzat això, va al lavabo, es renta la cara i es dirigeix cap a la cuina. Allà hi troba unes torrades i, a l’adonar-se que les torrades li agraden tant, se’n prepara un parell. Esmorza, agafa una motxilla buida i comença a omplir-la d’articles esportius. Quan enllesteix, es col·loca un auricular a l’orella i la cançó que tota l’estona ha reproduït el seu cervell li entra per les orelles. Tanca la porta, saluda a la veïna - avui se la troba emmurriada - i baixa les escales amb quatre salts. Al gimnàs, realitza unes quantes sessions tota submergida dins la cançó (“viure... És la música, i a l’entrar-te a dins, tu somrius. Això és viure...”), utilitzant més energia de la que hauria. Exhausta, realitza el camí de tornada per a nodrir-se un pèl, menjant unes mandonguilles amb fruïció. Havent acabat, davant la impossibilitat de romandre inactiva, truca a l’Eva, que de seguida acudeix a ella quan la criden. Una tarda transcorreguda juntes compartint opinions sobre diverses cançons, cantant tot esgargamellant-se... Aleshores, l’Eva defalleix de pur èxtasi, cosa habitual per altra banda, i la nostra Subjecte cuida d’ella afectuosament, amb un somriure encara, murmurant-li versos a les orelles. Tot d’una, s’adorm, tota felicitat, i al despertar-se encara li surten dels llavis les paraules de la nit passada. “

(Continuarà)

(Vull crítiques)