Un món de misteris...

És estrany que quan m'instin a dibuixar algo, jo faci alguna cosa productiva. Em bloquejo, de sobte no sé què fer, no se m'acut res original, "qualsevol cosa" no em serveix o bé em bloquejo en algunes parts del dibuix... Aquesta vegada no va passar això. Vaig començar dibuixant qualsevol cosa: una mà. (Últimament les coses que més m'agrada dibuixar són ulls, boques, cervells, mans i peus) Doncs bé, pretenia dibuixar dues mans intentant tocar-se sense aconseguir-ho, com al famós quadre. Vaig dibuixar una mà i... em va sortir bé! (Es veia que era una mà) Ara, l'altra no em sortia, no em sortia la inversa de la mà t.t Així que vaig canviar l'altre braç per una cadena, una cadena que s'acaba de trencar, marcant la perdició del protagonista, la seva caiguda al buit... Volia unir la cadena a alguna cosa i no se m'acudí res més que la lliberat. Una pared no sabia com dibuixar-la i no em convencia... LLIBERTAT. I així, de l'inconscient o per acció divina o el que volgueu va sortir una paradoxa: l'estar encadenat a la lliberat. Ja que si estàs encadenat se suposa que no ets lliure, i si ets lliure, no estàs encadenat.