Un món de misteris...

M'agraden molts tipus de llibres, però entre tots ells hi ha un tipus molt concret pel qual sento especial predilecció. Sovint són englobats dins la categoria de utopies/distopies o ciència-ficció, com 1984, Un Món Feliç, El Dia dels Trífids o, més recentment, Daemon. Però tots tenen una cosa en comú, parteixen de la base d'un món com el nostre, en una altra realitat paral·lela potser, tal vegada en un temps futur, en què succeeixen grans catàstrofes que porten a la societat a la pèrdua de llibertat o bé a una societat agrària (un gran retrocés). La gràcia d'aquests llibres és que indubtablement el seu món és com el nostre i encara que tot l'entramat catastròfic sembla bastant surrealista, les bases del canvi que condueix a la catàstrofe són bastant verosímils, són realment possibilitats a tenir en compte a la vida real. Cada un d'aquests llibres és com un possible desenvolupament del nostre món, i el missatge final és que mai hem de permetre que això ens succeeixi a nosaltres.
El problema és, com sabrem que s'acosta un gran canvi terrible quan arribi el moment? Fins fa poc sempre havia pensat que era una cosa més aviat surrealista i encara que veia possible que passés, mai ho havia cregut realment i per tant mai m'havia vist a mi mateixa amb un paper actiu en això.
Aquest estiu, quan vaig descobrir l'existència de El club Bilderberg, per primera vegada se'm van obrir els ulls. Realment hi ha una amenaça a la llibertat, realment hi ha alguna entitat (en procés de desenvolupament) comparable al Big Brother. Malgrat les meves ganes de resistir-me, les complicacions de tot plegat em van fer defallir. Ja fa molts anys que aquesta gent actua, estan molt protegits i amagats, i és molt difícil poder planta'ls-hi cara. La única solució que em vaig prometre per lluitar-hi és fer tot allò possible per investigar la fusió nuclear (i una vegada aconseguida fer-la conèixer a tothom), doncs això els fotria tots els plans.
Avui, per segona vegada, he vist que s'acosta un gran canvi. Hi ha molta gent que se n'ha adonat, tot i que encara no hi hagi pensat més per veureu-ho suficientment clar. Hem de tenir en compte les tecnologies, el millor medi de lliure expressió. Tal i com apunta la novel·la Daemon, hi ha dos futurs possibles, un en què el club bilderberg control·la les tecnologies, és a dir, tornen a governar uns pocs damunt de tots els altres i perdem tota llibertat, i un altre futur en què ningú controla les tecnologies, hi ha llibertat i realment vivim en democràcia directa.
No podem esperar més, hem de fer veure a la societat la realitat a la que ens enfrontem i lluitar per la llibertat!
Si m'he acabat d'adonar avui d'això ha sigut gràcies a aquest article del bloc del Partit Pirata de Catalunya, del qual us deixo el fragment més revelador:

"No tenim cap dubte que només hi ha dos futurs possibles: un de lliure, com el que proposem, o un futur ple de control, a on tant l’informació com la cultura siguin controlades per un grapat de paràsits que viuen de la nostra sang, i els governants continuïn sent les seves titelles, portades a l’escenari per a entretindre una societat cada cop més decebuda i frustrada, desesperançada sobre qualsevol possibilitat de canvi."