dimarts, 2 de setembre del 2008
El temps passa
12:30 p. m. | Publicat per
Gaviooota
Els dies aquí es fan tristos...
La paraula no és tristos... emm... sabeu perquè sempre desitjo que comenci la rutina? Perquè veig els meus amics cada dia a l'institut. És trist. Però ho necessito. Encara que després no tingui temps o vagi estressada o... és igual. És el riure el que m'anima cada dia. I els dies són buits sense això. Resultat: què explico? Res! Què hauria d'explicar? Em semblen coses sense importància. No em sento bé explicant-les com si tinguessin gran importància.
Es podria pensar que no faig res en tot el dia, perquè no explico res. Però són petites coses rutinàries avorrides. Que formen la vida, sí, però falten més coses.
La paraula no és tristos... emm... sabeu perquè sempre desitjo que comenci la rutina? Perquè veig els meus amics cada dia a l'institut. És trist. Però ho necessito. Encara que després no tingui temps o vagi estressada o... és igual. És el riure el que m'anima cada dia. I els dies són buits sense això. Resultat: què explico? Res! Què hauria d'explicar? Em semblen coses sense importància. No em sento bé explicant-les com si tinguessin gran importància.
Es podria pensar que no faig res en tot el dia, perquè no explico res. Però són petites coses rutinàries avorrides. Que formen la vida, sí, però falten més coses.
Etiquetes:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentarios:
T'entenc, necessito veure la gent de l'insti, i en part tinc ganes de començar, com sempre, però un cop comencen els exàmens ja no em fa tanta gràcia.. i haver-me de llevar aviat em mata...
[Lo de l'esquena no és res, vaig tenir una contractura fa uns mesos, però ja està]
I la foto és el cap del drac de Vilafranca...
Publica un comentari a l'entrada