Un món de misteris...

Estic indignada! (Tot i que ara se m'ha passat una mica dinant i tot això) El que ha succeït a la classe de castellà d'avui ha estat una INJUSTÍCIA amb majúscules. Primer, tan sols una minoria tenen el llibre, per tant, en quin cap cap fer classe normal amb el llibre. D'acord, els llibres es poden compartir entre dos, però com ja he dit els que tenien llibre no arribaven a ser ni la meitat de la classe, el que vol dir que ni utilitzant un llibre dos persones s'aconsegueix que totes les persones puguin mirar un llibre. Aquest cop m'ha tocat pringar, per dir-ho d'una manera, a mi. Bé, a mi, a la del costat i als dos del davant. I el cas és que la professora sabia que nosaltres quatre no teníem llibre. Però ella ignora aquest fet. I comencen a llegir textos, poemes, a llegir definicions... i nosaltres no veíem res... Al cap de moolta estona, ha manat uns deures i com molts no teníem llibre, ha decidit (i sembla que a desgrat seu, perquè li ha costat decidir-ho) fer unes fotocòpies de les pàgines d'activitats, que per altra part les fotocòpies ja les havíem pagades els que havíem pegat la quota de material (i només ens ha fet a nosaltres). Era el final de la classe i la resta de la classe se suposa que anava fent feina. Com jo no podia fer res, m'he posat a dibuixar. Estava concentrada amb això quan he aixecat la vista i m'ha dit una cosa el del davant. El cas és que tothom estava parlant i hi havia molt xivarri. Quan anava a dir-li una cosa, la professora ha dit als dos del davant que sortissin fora. Al principi no sabia a qui mirava perquè em costava de creure que fossin ells dos però el cas és que es dirigia a ells i hi havia un silenci sepulcral. De seguida, sembla que ha rectificat i ens ha afegit a la meva companya i a mi al pack de marxar de classe. I m'he quedat garratibada perquè jo pensava: ah, si podem marxar a casa abans molt bé, perquè no tenim llibre i no podem fer res. Però el to em semblava hostil i he pensat que segurament no ens deixarien marxar a casa i que potser em posava una amonestació, així que he callat, a veure si ens obligava a sortir, doncs dubtava. Al final no hem arribat a aquest punt. Però em sembla INCREÏBLE que m'hagi passat això. Em sembla que hem començat fatal i a més, li he agafat mania per tot el curs.

Ho he intentat explicar de forma objectiva, perquè si m'hagués desfogat, veurieu moltes paraules fortes aquí.