Un món de misteris...

Últimament estic llegint molts llibres molt ràpid. Com feia fa dos anys. Em llegeixo gairebé quatre llibres a la setmana. Això no hauria de ser res dolent: quan llegeixes un llibre tan sols penses llegir quantes més pàgines millor. Però tot es desenvolupa tan de pressa... Introducció, nus i desenllaç passen volant davant dels meus ulls mentre vaig girant pàgines. Sempre que s'acaba una història deixa un buit. Això ha passat sempre. Els personatges t'han abandonat. Ja no tens forma de saber com continuen les seves vides. És un adéu cruel. Si m'acabo un llibre (amb el buit corresponent) i després en un dia començo i acabo un altre per després als pocs dies acabar-ne un altre... Noto com els buit se'm van acumulant al meu interior. Aquests buits són figurats, evidentment, físicament no existeixen; tanmateix, hi són. Em pregunto si aquests forats s'acumulen em convertiré en un colador o bé m'enfortiré i ja no se'm crearan forats ._.

(perquè carai no dec escriure per la nit? amb com de bé sortia la parrafada... v.v)