Un món de misteris...

Recordeu l'entrada en què demanava fer veure a la societat la realitat a la que ens enfrontem i lluitar per la llibertat?
M'omple d'excitació veure com hi ha altra gent que ha arribat a pensar el mateix que jo a partir de camins diferents i més encara si transmeten el seu missatge d'una forma tan poètica i tan artística *.*
Una vegada més, aflora 1984 a l'anàlisi de la realitat. Us recomano escoltar amb atenció tota la cançó. Sobretot, em quedo amb el tros del final:

"Ahora mi voz está llegando a miles de seres del todo el mundo, a hombres, mujeres y niños desesperados, víctimas de un sistema que oprime a los inocentes... Aquellos que puedan oírme, les digo que no desesperen. Nuestra desgracia es consecuencia de la pasajera avaricia y la amargura de los hombres que temen el camino del progreso humano. El odio de los hombres pasará, y los gobernantes morirán, y el poder que quitaron al pueblo volverá, al pueblo. Soldados no dejéis que el futuro os esclavice, luchad, luchad por la libertad"

És molt important això de no desesperar-nos, no hem de perdre l'esperança de poder canviar les coses. Moltes vegades haurem de callar per poder sobreviure en aquesta realitat, però una vegada assegurada la supervivència seguirem lluitant, fent-li obrir els ulls a la gent, resistint-nos a la injustícia, rebelant-nos! No siguem unes maleïdes ovelles! Ensenyem-li als governants que som uns llops ferotges amb opinió pròpia!

(Arr!)