Un món de misteris...

Tot començà amb un missatge a la premsa:

Estudiant de 1r de Física cau malalt de tuberculosi bacil·lífera. Es realitzaran proves a disposició de tothom que hagi entrat en contacte amb l'alumne.

La tuberculosi, en principi només es contagia per contacte molt directe, així que tret dels més paranoics i dels hipocondríacs, els estudiants no li van donar gaire importància. Era hivern, mitjans de febrer. Tot just havia passat una onada de fred siberiana que els havia colgat a tots sota la neu. En tal època de l'any no era estrany trobar ara i adés gent amb febre i tossint, segurament a causa d'una grip comuna o d'un refredat.

Un dia, pel matí, els estudiants de 2n de física es van trobar el seu professor malalt. Tenia una tos que amenaçava de prendre-li la veu. Després d'una hora i mitja d'interrupcions per atacs de tos, es retirà abans d'hora tot dient:

- Me'n vaig ja perquè estic a les últimes.

Els alumnes van pensar que s'estava quedant sense veu i no li donaren més importància a l'assumpte. Al cap de tres dies tornaven a tenir classe amb aquell professor, encara que no sabien del cert si es presentaria perquè els hi havien dit que es trobava molt malalt. Malgrat els seus dubtes, l'endemà el professor es va presentar. Se'l veia desmillorat. Estava pàl·lid, amb els ulls vidriosos i enfonsats i la pell sota els ulls de color lila. A mitja classe, en un dels múltiples atacs de tos, va tossir sang, i la intensitat de l'atac era tal que tot el seu cos es convulsionava, intentant respirar. Li flaquejaren els genolls i va caure a terra mentre seguia tossint i tossint, tacant-se la samarreta de sang. Els alumnes, alarmats, reaccionaren de diverses maneres. Uns s'aixecaren cap a ell amb un intent va d'ajudar-lo. Uns altres van sortir per la porta demanant ajuda, i la resta estaven en estat de shock.
Al cap d'uns moments agònics en què el professor s'anà posant morat per la falta d'oxigen, s'agafà el pit amb la mà i es desplomà al terra, inert, i es va fer silenci. Al cap d'uns segons, els alumnes van sortir del seu shock i trencaren el silenci amb les seves veus espantades, mentre recollien les coses i algú anava a buscar ajuda. No s'adonaren que el professor obria els ulls i començava a aixecar-se del terra, encara que de manera lenta i maldestra.

Quan el primer alumne el va veure ja fou massa tard. El que abans havia sigut el seu professor s'abalançà sobre seu, encara mig ajupit, i li va mossegar la cama. El noi udolà de dolor mentre intentava alliberar-se d'ell, que sorprenenment tenia bastanta força als braços. Tots els alumnes fugiren en desbandada menys un d'ells que es va quedar enrere donen carpetades al professor per alliberar el seu company. Quan ho va aconseguir, sortiren els dos corrent de dins la classe, deixant-lo a ell allà sol, una mica marejat per les contusions, però amb set de sang...

Així, el que començà com un cas únic d'una enfermetat estranya, que no era cap amenaça greu, acabà com un veritable apocalipsis zombie, en què el nombre de contagiats augmentava exponencialment, sembrant el caos a la universitat i al món, i cobrant-se un nombre exorbitant de vides humanes...