Un món de misteris...

M'he fixat en una cosa. I és que les dos entrades que he fet diuen que s'han publicat a les 11:27 AM. I no sé si això és una casualitat enorme o si jo he tocat algo i ara sempre sortirà aquella hora. Avui ens assegurarem. Ara són les 11:56. Aviam quina hora posa.

Pel que es veu, "Sou tots uns borregos" els l'opinió més generalitzada. Haurem d'investigar-ho. De totes maneres. A la pròxima enquesta hauré d'excloure aquesta opció, perquè està comprovat que no us hi podeu resistir...
Qui no ha volgut mai tenir un borrego?

I a tot això ve que ahir per la tarda vaig anar a comprar roba i coses vàries, aprofitant que hi ha rebaixes. Quina calor... Tot i així crec que la tarda va ser profitosa, vaig comprar tot el que havia dit que feia falta. Ara ja puc marxar a la fi del món. Bé, no tan lluny, que ja sabem que hi ha una cascada infinita i a mi em faria por caure per aquella cascada per arribar al no res.

I.. recordo, que aquesta nit he tingut un altre somni frustrant. I curiosament, perquè avui havia d'anar a entregar la matrícula, he somiat que era el primer dia de cole. I m'he inventat l'horari. I arribava com mitja hora tard. I volia anar de pressa i no podia.

En fi.. ja he anat a entregar la matrícula, i puc respirar en pau. I tinc aquí la llista de llibres i sí que tinc biologia, ja sóc feliç. De lectures obligatòries només tinc les Rimas y leyendas de Bécquer, i Nada de Carmen Laforet. I les Rimas y Leyendas ja me les he llegit! Les tinc aquí casa! A més, Nada tenia ganes de llegir-me'l. Tot i que només surten aquests dos llibres de castellà, què t'hi juges que la professora de català, ens dirà els llibres que hem de comprar començat el curs? Ja planyo a qui té el batxillerat humanístic/social doncs té com cinc o sis llibres per llegir de l'assignatura Literatura Castellana.

Continuarem informant-vos.

També volia parlar d'una altra cosa, El Incidente ens ha marcat profundament, i aquest matí, a la porta de casa meva, al carrer, de sobte s'ha notat un silenci esfereïdor, no es veia cap cotxe ni ningú al carrer, i els arbres es movien d'una forma molt suggerent. Per fer el préssec, hem obert la porta i ens hem ficat a dins. (Ràpidament i de forma precipitada) I just llavors han apargeut cotxes al carrer. A vosaltres no us agrada ficar la ficció a la vostra vida quotidiana?

PD: Sí, sí, la direcció del bloc (/elrmeudintreteu.taltal) per començar hi ha una r que sobra i se'm va colar i ara fa mandra canviar-ho. I després doncs això es refereix a la frase que apareix al llibre Memòries d'Idhun. Dintre teu hi ha molt més del que tu coneixes. I com l'altre dia jo vaig escriure una cosa sobre això, s'ha quedat així. El que ve a dir, que vol dir que això és el meu interior. El meu dintre teu. Dintre teu s'entèn que és en general.
I.. i... el fons és negre, perquè l'Anna sempre ha pensat que era més fàcil pensar en la foscor. I per això se t'acudeixen coses quan intentes dormir. Per això li agradaria tapar-se amb una manta quan vol pensar. Per això el color fosc. El que passa és que quan escrius una entrada no veus cap color negre, però al publicar-la, et relaxes i llavors pots pensar més, i se t'acudeixen idees per una altra entrada i a més penses, aquest color lliga molt amb els pensaments! i... (la resta és molt abstracta)

PD2: I ara el títol.