Un món de misteris...

Avui explicarem com va ser veure la pel·lícula de El Incidente. Curiosament [val, no tan curiosament, perquè fa dies que es va estrenar aquesta pel·lícula] arribem un minut abans de l'hora (me'n recordo!) i només hi havien tres persones! Imposa molt el cine així xD I. és clar, comences a menjar les crispetes, i TOT era silenci. Només se sentia el soroll de menjar les crispetes i les respiracions. I com sempre a l'Anna li sembla una situació ridícula (ridícula?) i li entra el riure. I el contagia al seu company. Com sempre. Bé, és el que sempre succeeix a classe de música. On diuen que està espitosa. Doncs bé, quan ja anava a començar, entra un bon grup de gent, s'asseuen i se sent un rot enorme. Increïble. Sí, el rot era increïble. I quan ja anava a començar la peli, en un moment clau, que em sembla que la música pujava el to, cau una cosa a la dreta, al fooons de tota la sala. Que hi havia un home tot sol. I comença la pel·lícula; tot bé... Cal confessar que una s'havia llegit les crítiques, costum que potser ha adoptat del seu pare, i deien que la pel·lícula començava molt bé, però que dequeia. Tot i que deien que la peli de La joven del Agua * era pitjor. I jo pensava, coi, si a mi aquella peli em va agradar! I això que no he vist la suposada millor peli d'aquest director que és El sexto sentido. Doncs bé, anàvem a veure aquesta peli perquè teníem curiositat per veure com dequeia. I, com és natural, al prinicpi comença molt bé i molt interessant. Fins i tot impacta una mica. I encara em pregunto perquè els trets se senten tant forts. Llavors va avançant, i l'Anna arriba a una conclusió, que li fa saber al seu company. És com si de sobte hi hagués un error. Error, error, autodestrucció inminent en 3...2..1... mort. Llavors el que han de fer és evitar que tinguin l'error . I es posa a riure. I el seu company s'estranya. Com pots riure en un moment així? Manifesta que li agrada posar-se al lloc d'aquelles persones. Oh, però jo ja m'hi posava! El que passa és que s'ha de veure de dins i de fora . Mola molt com es mouen les plantes amb el vent . La veritat és que en bons moments fa riure, encara que siguin situacions tenses. Ai... és una peli catastrofista. ^^ No cal dir que vaig sortir satisfeta, encara que en un moment vaig tancar els ulls per por de veure una escena sàdica [i la vaig veure i no ho era] i en un altre es respirava massa tensió.
Avui he somiat que m'emborratxava. Jo no m'he emborratxat mai! Però, no sé, en els somnis sembla que em mogui a batzegades .
Bé, doncs ara passarem a aclarir alguns misteris. (Misteris?) El títol del bloc? Ja es veu que hi han uns interrogants, oi? Doncs aquests interrogants volen dir que no sabia ben bé què volia dir. Però m'agrada la paraula esdeveniments i esdevenir, i esdevingué. Em recorda a Dràcula i a Pere Quart . No pregunteu perquè. I com sempre ha d'esdeviner-se alguna cosa, doncs fins que no se m'acudeixi un de millor, viurà aquí.
I com això sembla que s'estèn molt, pròximament ja parlarem de les altres coses fútils del bloc. Em semblen una bestiesa, i si les dic totes de cop, potser decepcionen. En canvi, així sempre queda el misteri.
I crec que posaré una foto! Sí, perquè curiosament conservo el tiquet del cine. I a mi els tiquets em fan il·lusió. No tanta, però els guardo tots en un sobre. Pensant en un posible futur en que els necessiti però mai els necessito. Ja està. Es pot veure que em va costar un euro menys. Bé, potser no, però valia sis euros, i jo com tenia dos carnets que feien descompte doncs...

* En blau perquè... perquè com és la jove de l'aigua fem honor al seu nom. I això en blau perquè.. sí.

PD. Ui! El títol! Curiosament, l'Anna sempre escriu els títols al final perquè mai sap sobre què escriurà. I SEMPRE queda un títol ridícul. Perquè com considera el títol tan poc important, a l'hora del final sempre surt un xurro. Tarda de cine. Com a Tv3.

Edito: L'Anna acaba de recordar que potser hauria d'haver posat etiquetes.