Un món de misteris...

Com és que sóc aquí i no en un altre lloc? Nosaltres sabem on som fins a un cert punt, per que ens hem dedicat a posar-li noms a tots els punts geogràfics del planeta, i fins i tot, més enllà del planeta en sí. Però si jo, des del meu naixement, hagués estat sola i no hagués vist a cap individu de la meva espècie, si no m’haguessin ensenyat res, com sabria que existeix altra gent com jo? Com sabria on sóc, si no sabés el nom que li han posat a aquell lloc? Com sabria perquè tinc vida i perquè estic en aquell punt de l’univers? Ho sabem ara?

Si jo et preguntés: on ets? Tu, segons el sistema de referència que agafessis, em contestaries una cosa o una altra. Per exemple, tant em podries dir que ets sobre una rajola, com que ets a la cuina, com que ets a Catalunya. Però si jo no conec el nom amb que anomenes el lloc on ets, o no sé on es troba aquell punt en l’espai, no sabré on ets, i potser no en tindré ni la més mínima idea. Així, si tu et trobes a un lloc i no saps com anomenar-lo, no saps on ets. No sabràs on ets fins que no tinguis associat el punt on estàs amb un o diversos noms. Per tant, si haguessis nascut aïllat o aïllada de la civilització, no sabries on estaves. Coneixeries el lloc, però segurament, al no tenir un ésser humà al costat teu per a comunicar-te amb ell, no tindries la necessitat de posar-li un nom al lloc on estaries, i per això, si en aquell moment et preguntessin on ets, tu no sabries què respondre. I tota resposta teva, seria inútil, perquè l’altra persona no sabria de quin lloc estàs parlant. D’altra banda, de la mateixa manera que no sabries on et trobes, tampoc sabries de l’existència d’altres éssers com tu, perquè no podem saber el que no hem vist mai. I no podem ésser civilitzats si no sabem què és la civilització.

Tot seguit analitzem l’altra qüestió: perquè sóc on sóc? Aquesta pregunta pot tenir un sentit més figurat o un sentit més literal. El seu sentit figurat pot ser tenint en compte que la vida és com un camí que vas recorrent, perquè et trobes en aquest camí i en aquesta situació en la qual has nascut fa ics temps i moriràs d’aquí un cert temps també. Aquesta és una pregunta que no podem respondre. Perquè només podem pensar mentre existim com a persona, i només existim al llarg d’aquest camí, de manera que només sabem el que ocorre al llarg del camí; desconeixem el que ocorre abans i després. Així que abandonem el sentit figurat, i retornem amb el sentit literal. Tenint en compte, des del punt de vista físic, que ens podem moure pel nostre compte, som al lloc on som perquè ens hem desplaçat fins allí, o per que algú, o alguna força, ens ha desplaçat fins a aquell punt – perquè és possible que a vegades ens desplacem sense el nostre consentiment, per exemple si algú que va corrent, topa amb nosaltres -. I el perquè romanem en un lloc, o ens desplacem a un altre, té a veure amb tot el que ens envolta, i no cal dir que no sentirem cap desig de moure’ns a un lloc que desconeixem apart del mer desig de l’exploració. Per que no es pot desitjar alguna cosa si no saps que existeix, i el desig d’explorar equivaldria al desig del coneixement, que és inherent a la naturalesa humana.

En conclusió, som al lloc on som perquè nosaltres hem volgut d’alguna manera trobar-nos en aquell punt per raons ics. Tot i que queda l’interrogant de perquè ens trobem en la situació anomenada vida, que ens és impossible de respondre. Si hom neix aïllat de la civilització, no sap de la seva existència, i amb prou feines sap què és ell mateix. De la mateixa manera que no coneixeria altres llocs, i si algun dia es trobés una altra persona, encara que parlessin la mateixa llengua - perquè no hem d’oblidar que no hauria desenvolupat una llengua - aquesta persona que ha viscut aïllada no sabria on son els altres punts geogràfics, per molt que l’altre li digués els noms, perquè no els tindria associats amb el lloc en si. I aquesta persona que hauria crescut aïllada, al no tenir la necessitat de comunicar-se, no li hauria posat cap nom als llocs que hagués conegut al llarg de la seva vida, i d’aquesta manera no sabria on es trobava.

***

Pitjor que l'anterior, oi?