divendres, 3 d’octubre del 2008
Prova 1
6:56 p. m. | Publicat per
Gaviooota
Em...
No sabia ben bé què li ocurria, si és que li ocurria quelcom. Ella no notava un estat diferent al normal. No disposava d'un dispositiu que li comuniqués quan era feliç, quan estava trista, quan estava confosa, quan estava enfadada i quan estava frustrada, per exemple. Suposadament les altres persones deuen tenir un dispositiu com aquest, petitet, a dins el cos que els permet dur una vida més fàcil. No li ho podeu discutir. Algú sap què hi ha dins el cos de l'altre?
I bé, què fer quan diuen que no estàs com sempre i tu no saps com estàs ni perquè? En aquests casos, intentes obrir el calaix i mirar dins teu i trobes un garbuix de pensaments i sentiments toots barrejats. T'espantes i el tanques de cop. No obstant, al cap d'una estona et tranquilitzes, i com vols saber què hi tens a dins, tornes a obrir. Aquest cop mées a poc a poc. Intentes desfer els entortolligats nusos. A vegades trobes un fil de pensaments i penses que aquesta és la raó indiscutible del teu estat psicològic. Però a mesura que vas desfent els nusos, vas veient diferents cavil·lacions, que et fan pensar en altres raons i això és el que normalment li succeeix a un humà sense l'anomenat dispositiu com ella.
Ella continua sense saber fins i tot ara el què. I això que pensa! Pensa, pensa, pensa i els pensaments que ella va pensant i va creant del no-res o a partir dels altres van augmentant i segueixen embolicant-se entre ells. És una situació força frustrant.
Toma ia! He començat en passat i he acabat en present xD
No sabia ben bé què li ocurria, si és que li ocurria quelcom. Ella no notava un estat diferent al normal. No disposava d'un dispositiu que li comuniqués quan era feliç, quan estava trista, quan estava confosa, quan estava enfadada i quan estava frustrada, per exemple. Suposadament les altres persones deuen tenir un dispositiu com aquest, petitet, a dins el cos que els permet dur una vida més fàcil. No li ho podeu discutir. Algú sap què hi ha dins el cos de l'altre?
I bé, què fer quan diuen que no estàs com sempre i tu no saps com estàs ni perquè? En aquests casos, intentes obrir el calaix i mirar dins teu i trobes un garbuix de pensaments i sentiments toots barrejats. T'espantes i el tanques de cop. No obstant, al cap d'una estona et tranquilitzes, i com vols saber què hi tens a dins, tornes a obrir. Aquest cop mées a poc a poc. Intentes desfer els entortolligats nusos. A vegades trobes un fil de pensaments i penses que aquesta és la raó indiscutible del teu estat psicològic. Però a mesura que vas desfent els nusos, vas veient diferents cavil·lacions, que et fan pensar en altres raons i això és el que normalment li succeeix a un humà sense l'anomenat dispositiu com ella.
Ella continua sense saber fins i tot ara el què. I això que pensa! Pensa, pensa, pensa i els pensaments que ella va pensant i va creant del no-res o a partir dels altres van augmentant i segueixen embolicant-se entre ells. És una situació força frustrant.
Toma ia! He començat en passat i he acabat en present xD
Etiquetes:
històries reals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada