Un món de misteris...

Nyieeec; dues persones entren al fosc Cementiri. Hom només distingeix les seves siluetes que, recorrent l’encantador laberint de làpides, se separen. Una figura, lleugerament femenina sota la lluna, erra de camí i s’aterra. S’arrauleix vora una llosa; totes les ombres l’amenacen. Tanca els ulls; la noció del temps perduda. No s’adona que el sòl creix al seu voltant o que ella s’hi endinsa. La terra s’introdueix dins tots els seus orificis: boca, nas, orelles, ulls... Tan sols li queda un braç enfora...

Mentrestant, l’altra figura, deambulant, distingeix un pàl·lid braç agitant-se violentament que sorgeix...del no res. No! El braç sorgeix directament del terra, engrapant-li el camal dels pantalons. Horroritzat, s’allibera per tornar amb una feixuga pala als seus braços, que descarrega contra el braç que continua movent-se espasmòdicament, trencant la blancor d’aquella pell; tacant-la de sang. I segueix, un cop rere l’altre, pintant-la de blau i morat; fins que cessa el moviment.

La figura, espantada, fuig desesperadament; mes la porta resta encallada. És una horrible sensació el pensar en transcórrer la nit en aquell lloc macabre. Sol. Mentre es pregunta on és sa germana sent unes passes que trenquen El Silenci.

I apareix. Una figura que sota la lluna s’insinua lleugerament esquelètica, acostant-se...

Desfila entre les tombes com una exhalació; tanmateix l’estranya figura segueix acostant-se a un ritme relaxadament alarmant. I mentre ell trota, gira el cap per comprovar novament que la silueta el persegueix... i topa amb la paret. L’estranya figura emergeix pròxima a ell. Una mà ossuda l’engrapa pel braç i per primer cop veu aquells ulls blaus engrandits per la patent falta de parpelles, que l’observen des d’unes conques sanguinolentes. I la mà ossuda l’estira pel braç...

Sorgeixen els primers raigs de Sol. Una jove morta, putrefacta, jeu vora una llosa, esguardant el cel amb uns ulls blaus de parpelles descompostes. El braç esquerre, mostra son sistema ossi; el dret exhibeix una carn estripada d’un color marró, que a crits diu ésser sang resseca.

La figura masculina, mai la trobaren.

***

Jack Esquellington - Un canvi de lloc