Un món de misteris...

"Todo amor sincero es siempre el primer amor, y nos coge desprevenidos, inermes, borra de nuestras mentes cualquier experiencia previa y nos transforma en niños pequeños asombrados ante una emoción que, por muchas veces que la hayamos experimentado, siempre parece nueva. Todo amor sincero, aunque sea breve, tiene así mismo vocación de eternidad: sobre todo, y por desgracia, cuando es un amor imposible, pues lo que nunca empieza jamás puede acabar."

I encara és una desgracia més gran quan els amors platònics semblen màgics i dignes de ser viscuts. Agonia que per molt viu que et faci sentir no deixa d'actuar com a tal. Aleshores xoquen dues parts essencials del teu ésser: la que discerneix quelcom de màgic en la impossibilitat i que se sent "embobada" de sentir-se tan viva i la que lluita per deslliurar-se del dolor. Qui guanyarà sempre és un misteri. Però sempre guanya alguna de les dues, tan sols és qüestió de temps.