Un món de misteris...

Va ser fa un parell de dies. Era set de nadal perquè ho havia decidit en shad. I se suposa que feia fred, però com anàvem en bici no en teníem. Imagineu-vos l'escena, si heu llegit LLuna Nova ho entendreu. Jo baixant sobre la bici esperitada (la bici, no jo, que jo anava frenant) cridant i sense poder-la controlar del tot (cal dir que feia més de 5 anys que no en tocava una) i en shad més endarrerit amb les rodes desinflades v.v M'hauria agradat dir que no em va veure ningú, però el cert és que em vaig topar amb un ciclista i quasi me'l menjo, quina vergonya! >.< De fet anàvem a veure el riu on en shad havia caigut quan era petit, però vam acabar banyant-nos-hi. Vam arribar al lloc en qüestió:
- oh, que maco és, que maca és la tardor, em deixes fer-te una foto?
- no! ¬¬
- *equilibrismes sobre les roques del costat del riu*
- cuidaooo! que cauràs! *vigila zelosament que no caigui al riu*
Aquest és un resum de la conversació que es va donar lloc, allà. Més endavant, tant parlar de caure al riu i, fins i tot, de la possibilitat de banyar-s'hi a l'estiu, jo vaig dir:
- saps que mai he caigut a un riu, ni res semblant?
- sempre hi ha una primera vegada.
Recordeu aquestes paraules, perquè van ser les que ens van gafar. Es pot repetir la seqüència de fotos, equilibrismes i cuidaoos, afegint que estàvem més a prop de l'aigua, arriscant-nos, passant sobre les roques per aconseguir fer bones fotos (això jo, que vaig posar el mode "fotògrafa"). Hi havia el risc que rellisquéssim i caiguéssim, però l'apartàvem dient que ja aniriem amb compte i que no cauríem. De fet, no recordo molt bé com va anar, només sé que tenia la càmera a la mà, i que em va relliscar un peu d'aquella roca més inclinada que les altres. El peu i mitja cama es van submergir sota l'aigua "Oh, no! Ja m'he mullat! Però només ha sigut mitja cama, encara es pot salvar", però recordeu que jo estava fent fotos i tenia la càmera a la mà i no m'estava agafant enlloc, l'únic que em mantenia amb un peu a terra era en shad i, què va passar? Que també va perdre l'equilibri! I no sé com (ho trobo molt confús ara, potser és per l'adrenalina del moment), vam caure els dos a l'aigua, que estava congelada. Recordo que era molt profunda i jo no tocava a terra, que les parets relliscaven de les algues que tenien i que jo no podia sortir. Em sentia com quan a les pelis cauen dins l'aigua congelada del pol nord i no tenen manera de sortir i es van congelant cada vegada més... Però vaig aconseguir sortir gràcies a en shad, perquè jo continuava tenint la càmera aferrada a la mà, intentant que no es mullés... O.O Ja veus que els reflexes només m'han servit per salvar la càmera, és patètic xD El primer que vam fer va ser treure'ns les vambes, que estaven tan plenes d'aigua, que semblava que tinguéssim els peus ficats dins d'una piscina. I per totes les cames se'm clavaven agulles del fred, però estranyament sentia els peus calents, segurament perquè els tenis més freds que el terra. Semblàvem uns patos remullats, congelats i enfangats, haha, a dalt podeu veure la foto del lloc on vam caure. M'hauria quedat allà tota xopa, però havíem de tornar si no volíem refredar-nos encara més, així que després d'estar a punt de caure un altre cop, vam arribar al punt on havíem deixat les bicis (Això d'estar a punt de caure va ser culpa meva un altre cop, que no tenia en compte que les vambes estaven mullades i relliscaven més) Podíem anar caminant amb la bici al costat o muntar la bici durant les baixades, trèiem l'energia d'algun lloc estrany, però costava horrors la transició entre un estat i un altre, perquè s'havia d'aixecar la cama i pesava molt xD Els resultats de tot plegat han sigut uns quants blaus i el meu mòvil mort (després d'unes hores moribund li va sortir un pantallasso rosa i no s'ha recuperat), però com sóc una mica massoca no m'importaria repetir-ho. No m'importa baixar pels camins sobe la bici a tota castanya i no poder controlar-la, ni tampoc fer el ridícul davant d'un altre ciclista, ni passar fred, ni mullar-me si ho faig al teu costat :) A més, va ser divertit.