Un món de misteris...

És veritat que hi ha vegades que somio traumes de somnis (com gent sent cuinada viva) i haig d'obrir els ulls i m'és impossible de continuar dormint tranquil·lament. També hi han somnis que es fan pesats i repetitius sobre coses de la vida quotidiana. I aquests tampoc m'agraden perquè es fan avorrits. Però a vegades, només a vegades, tinc somnis com el que vaig explicar el dimecres o com el que he tingut aquest matí, en que encara que també em persigueixin i hagi de fugir de no-sé-quantes coses, el somni és una paranoia molt entretinguda, i caram no m'importa haver d'escapar-me de perills si la història és bona xD Avui, per exemple, he somiat amb vampirs, un dels meus temes preferits! *.* (Encara que no se'ls veiessin les dents jo sabia que eren vampirs, vale?) La part que millor recordo és ja tirant cap al final, jo portava estona barallant-me amb els vampirs i fugint d'ells, però arriba un punt que m'estic barallant amb una vampira, que em sembla que era la reina, i de sobte apareixen com un centenar de vampires clones. Jo i el meu grup quedem allà acorralats, però aconseguim agafar les dues culleretes d'or (una de la vampira reina i una nostra) que ens permetran viatjar en el temps. Tanmateix, a partir d'una visió, jo, que com era la que somiava era el centre del somni, no em podria salvar en aquella situació si no es sacrificava el meu pare (que era part de l'equip, igual que la meva mare O.O). Aleshores, com sabem que no podrem enfrontar-nos al centenar de vampires perquè seria una escabetxina, sortim de la sala i bloquegem la sortida, però això no les entretindrà durant gaire temps, al cap de 20 segons justos les vampires sortiran en massa per les finestres i ja no podrem fugir d'elles perquè estarem a l'aire lliure. L'única manera de viatjar en el temps és arrancant el cotxe, no pregunteu per què. Tots els seients estan ocupats, i la meva mare al volant, només queden 20 segons... Així que jo vaig, obro la porta d'on està asegut el meu pare, que s'havia de sacrificar per a que jo pugués sobreviure i entro dins. Aleshores casualment una de les que feien bulto en un seient del davant surt i jo intento que el meu pare ocupi un lloc allà, però només eren 20 segons, i s'havia d'arrancar amb rapidesa, així que és massa tard, la meva mare ja ha t,arrenca amb el temps just, i com tenim les dues culleretes d'or podem marxar viatjant en el temps, com havíem fet prèviament. Al principi no m'ho acabo de creure que ho haguem fet, perquè el paisatge és el mateix, però sembla que ja no estem en perill. Tot i això em sento malament perquè el meu pare no ha tingut manera de sortir-se'n d'aquella... Després d'això em sembla que continuem amb l'acció i anem a buscar a la reina vampira que en aquest espai temporal encara existeix (però sense el seu exèrcit) i ens barallem i tal ._.

Nota: tot això de les culleretes segur que ho he tret per influència d'aquest video, el maníac de la cullera. Sé que són 10 min però si encara no l'heu vist, mireu-lo, que és bo, de veritat.
Nota 2: lo dels viatges en el temps també té la seva explicació, és pel llibre que m'estic llegint, El Viajero.